La Guardia Urbana xifra en 1 milió els manifestants de la Diada

Onze de setembre: Un milió de somnis trencats?

Onze de setembre: Un milió de somnis trencats?

Josep Rull dona les gràcies desde la presó de Lledoners per la mobilització de l’onze de Setembre

Durant set anys consecutius, l’onze de setembre és un èxit de mobilització. La Guardia Urbana de Barcelona va estimar que ahir, a la Diagonal, es van donar cita un milió de persones. Autocars vinguts d’arreu del principat, tractors i vehicles particulars, conjuntament amb els transports públics, van reunir aBarcelona persones amb un clar anhel: fer possible la República catalana.

El terrassenc Josep Rull ho expressava amb aquesta piulada des la presó de Lledoners on és tancat preventivament a l’espera del judici per l’organització del referèndum del 1-O i la declaració de la República catalana el 27 d’octubre de l’any passat:

Però, malgrat tanta “dignitat”, malgrat tanta mobilització pacífica i cívica, malgrat el generós entusiasme, somriures i tants i tants lemes imaginatius… Què s’ha aconseguit? Estem millor els catalans des el començament del Procés?

La resposta és rotunda: No. La imatge internacional de Catalunya va clarament a la baixa, com ho va l’acció política del dia a dia.

Ho demostra  amb dades a la mà el periodista Xavier Vidal-Folch a les pàgines de El País. No només perquè una meitat de catalans estigui enfrontada a l’altra i que aquesta majoria, que no sent la necessitat de que el món els miri, ha perdut la seva Diada Nacional i la representativitat de molts símbols, sinó perquè hom pot comprovar com la sanitat pública és en caiguda lliure a casa nostra; en educació, el primer govern sobiranista es va desfer de gairebé 4.000 professors, recuperats al curs 2017-2018 després d’intenses mobilitzacions. El número de barracons escolares, per cert, segueix essent idèntic: 1015.

Aixó sí, la despesa de publicitat als mitjans amics del procés creix tots els anys de forma inversament proporcional a la producció legislativa al Parlament.

El balanç dels governs secessionistes és clarament negatiu i, malgrat tot, les manifestacions son enormes cada 11 de setembre perquè els somnis i els sentiments son de vegades incompatibles amb la raó. “És una malaltia crònica”-diu Ignasi Guardans, ex diputat convergent.

Malgrat no hi ha precedent a la historia de la independència d’una part d’un país que no sigui el resultat d’una victòria militar;  la fantasia d’aconsseguir-ho pacíficament és a la ment de molts independentistes que –diu Guardans– “pensen que arribarà un moment que un Govern d’Espanya i el seu Parlament acceptaran pacíficament renunciar al 16% de la seva població, a prop del 20% del seu PIB, i trencar amb segles de historia compartida. I així naixerà una República, aplaudida per la comunitat internacional. Que no només la resta d’Espanya, sinó la meitat de la població catalana” pensi el contrari no frena el somni, la fantasia.

Author: Josep Guijarro Triadó

Periodista, escriptor i reporter de ràdio, premsa, premsa digital, i televisió.
Director del programa Enigmes i Misteris a RNE 4, col·laborador a ‘Channel nº4 de Cuatro’, Redactor en Cap de la revista ‘Más Allá’, Director de la revista ‘KARMA 7’, Micròfon d’Argent de la APEI RTV pel programa de Ràdio Terrassa Cadena Ser, ‘ El Vallés Hoy por Hoy’, Director de la revista ‘Rutas del Mundo’, col·laborador a ‘Los 32 rumbos’ de ‘La rosa de los vientos’, Director de PENTHOUSE, col·laborador del programa ‘Divendres’ de TV3, documentalista i productor de la serie “¿Extraterrestres?” a ‘Canal de Historia’, Director de la revista de viatges, arqueologia e història, ‘Planeta desconocido’.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.