medi-ambient

La sostenibilitat ambiental és incompatible amb el model de desenvolupament

OPINIO | Salvador Pérez Riera

Alguns responsables polítics i experts econòmics fan afirmacions totalment interessades i manipuladores quan afirmen que el sistema capitalista i la sostenibilitat ambiental son compatibles. Aquesta afirmació és una falsedat interessada que té com a objectiu anar mantenint la confusió i garantir la pervivència del model. Només cal fer una reflexió al respecte per a veure que aquest model no s’aguanta per enlloc. El sistema capitalista per la seva essència  és depredador, injust i que només fomenta una ficció de benestar, on les desigualtats i nivells de pobresa son més que evidents, només un terç de la població viu en unes mínimes condicions de certa dignitat i abundància. I si ho analitzem en termes de sostenibilitat ambiental la destrossa i els riscos son més que evident.

La sostenibilitat ambiental és incompatible amb el model de desenvolupament, per això, en la jerarquia d’interessos, sempre van per davant els econòmics i el benefici immediat, que els mediambientals, que haurien de ser els predominants. Llavors apareixen els tòpics ideològics, del retorn a l’edat de pedra, a les societats subdesenvolupades, a renunciar al benestar i l’opulència, a la pèrdua de llibertat… Per això, les afirmacions de que capitalisme i medi ambient podem conviure perfectament, i que  la tecnologia ja resoldrà els conflictes i les contradiccions, és fals i amaguen la realitat per a no fer-hi front de veritat.

El temps, un element inexorable, posa les coses al seu lloc, i ens posa davant d’una realitat evident, estem en un món finit, amb recursos limitats i amb el risc elevat de posar en perill l’únic planeta disponible. I d’aquesta situació, científics i experts van denunciant els perills i riscos, sinó som capaços de canviar les prioritats i les necessitats, i això vol dir, decisions ingrates que res tenen a veure amb el món idíl·lic que alguns polítics, economistes i sectors empresarials, amb una total irresponsabilitat segueixen fen afirmacions que model econòmic i medi ambient, son compatibles, és més, alguns neguen el problema i parlen de conceptes catastrofistes, i acusen als sectors crítics d’anar contra el progrés i el desenvolupament. La pregunta és quin progrés volem? Volem continuar destrossant la natura i els recursos finits, per a mantenir un fals model de desenvolupament?

Aquests dies, davant la noticia del govern espanyol de prohibir els cotxes amb gas oil i gasolina l’any 2040-2050, amb l’objectiu de reduir els impactes del canvi climàtic, així com els índex de contaminació que afecten greument a la salut de les persones, ha començat una campanya pactada i coordinada entre patronal del sector de l’automòbil i els sindicats, per a oposar-se a aquestes mesures. L’objectiu salvar el sector i els llocs de treball.

Precisament, un dels sectors on es demostra la contraposició d’interessos entre el model econòmic i el medi ambient, és tot el referit al cotxe. Des de la seva posada en marxa, s’ha demostrat en poc temps històric, ni dos segles d’existència, que ha comportat greus impactes sobre el medi si analitzem totes les seves necessitats. En termes de materials i recursos, d’ús de combustibles, d’ocupació de l’espai i el territori, disponibilitat d’infraestructures que generen impactes en els territoris i les ciutats, índex de contaminació de l’aire i afectació a la salut, temps d’ús i reposició, cost econòmic i mediambiental, generador de residus i alguns de gran impacte ambiental, o sigui, hem fonamentat els interessos de la indústria de l’automòbil en detriment dels interessos generals i sobretot, de la sostenibilitat ambiental, on no ha interessat fer una valoració dels seus impactes per a garantir la ficció i el concepte de fals progrés.

I davant d’això, només es planteja per part d’alguns sectors, continuar amb la contradicció i la irresponsabilitat, que només volen mirar pels seus interessos immediats. En comptes d’aprofitar els propers anys per a fer les reconversions i adequacions necessàries, fent accions per a evitar una decisió que ja s’hauria d’haver implantat fa uns anys, i no esperar a vint o trenta anys a implantar-les. La situació actual ja és greu i no poden esperar aquest temps.

I els treballadors i treballadores del sector, més que fer fronts amb els empresaris del sector, han de començar a ser conscients que la seva vida laboral, no es resoldrà, ni garantitzarà dins aquesta activitat, que viu en temps de pròrroga des de fa molts anys.

I per a continuar la ficció, s’està plantejant un panorama que no resoldrà el problema en termes mediambientals. Pensar que la implantació del vehicle elèctric o l’aplicació d’altres tecnologies i combustibles, garantitzarà evitar els impactes de l’automòbil, és generar falses expectatives per a afrontar el problema. Si la solució passa per a continuar amb els índex de producció de vehicles actuals, difícilment haurem resolt el problema. No hi ha capacitat d’energia elèctrica per a garantir aquest volum de producció, que s’haurà de limitar i derivar a l’ús prioritari del transport públic en totes les seves modalitats, i això anirà en detriment de l’ús privat. I això s’ha de dir i explicar molt bé i de forma pedagògica si volem afrontar l’interès públic i col·lectiu, afrontant la salvaguarda del planeta com una necessitat i una prioritat. I això vol dir començar a posar en marxa infraestructures de ferrocarril i transport públic, i posar obstacles i problemes als vehicles privats.

Cal tenir en compte que la disponibilitat d’energia elèctrica també serà finita i limitada, caldrà prioritzar, caldrà atendre la demanda del consum domèstic de les llars, de les activitats econòmiques, del transport públic i els límits a imposar als vehicles elèctrics. L’obtenció d’energia no pot continuar sustentada sobre l’energia nuclear pels riscos que comporta, ni per a centrals de carbó  i altres recursos pels seus alts índex de contaminació i afectació al canvi climàtic. I les energies renovables no està clar que tinguin prou capacitat per a afrontar les necessitats d’un augment del consum pels impactes del vehicle elèctric fonamentat amb una producció de vehicles com son els índex actuals.

Per tant, estem davant d’un gran dilema, on les decisions que s’han de prendre no son si salvem uns quants llocs de treball i garantim els beneficis de la indústria de l’automòbil, o de veritat, som conscients del problema que hem generat i al que hem de donar i buscar solucions, prioritzant de veritat, els interessos de les persones presents, les futures generacions i d’un planeta finit.

La tecnologia no resoldrà l’estropici que hem fet, i no podem afrontar problemes greus amb actituds irresponsables i a favor d’interessos minoritaris. Continuar pensant, que el model econòmic i de desenvolupament és compatible amb les necessitats mediambientals i del conjunt de les persones, és un miratge. Cal afrontar el problema amb responsabilitat, compromís i radicalitat, i sobretot, no deixar-nos entabanar per aquells que només volem seguir obtenint beneficis i que son els responsables de la greu situació que vivim i viuran les futures generacions.

Author: grupcamipubli

Grup Camí Publicidad Digital

Deixa un comentari

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada