Mònica Borrás va desaparèixer el 7 d'agost

‘La meva filla ni se suïcida ni marxa d’aquesta manera’, diu la mare de la Mònica

La mare està molt afectada per l’estranya desaparició de la Mònica

Fons de la investigació expliquen que no creuen que la Mònica marxés de casa de forma voluntària

Diu el refrany popular que “un sap més pel que calla que pel que diu” i això em passa a mi respecte la desaparició de la Mònica Borrás,  farà demà un mes. Les peces del trencaclosques condueixen cap una conclusió que no puc, ni vull dir.

Des el 7 d’Agost no s’ha sabut res d’ella. Cap comunicació, cap moviment en els comptes bancaris… No ens enganyem: La cosa pinta malament.

Fons pròximes a la investigació em diuen que no creuen que la Mònica hagi marxat per voluntat pròpia.

N’és conscient la seva mare, l’Elisabeth Vilaró que, com no pot ser d’altra manera, està molt afectada per l’estranya desaparició de la seva filla.

“Jo no em crec que hagi desaparegut perquè la meva filla això no ho faria mai” –em diu amb veu tremolosa. “La meva filla ni se suïcida ni marxa d’aquesta manera” – sentència.

Segurament per això, que qualsevol por constatar parlant amb amigues i veïns, vam empatitzar de seguida amb el cas oferint pistes i informacions que cap altra mitjà de comunicació havia publicat.

En aquest sentit l’Elisabeth és directe: “Estic molt enfadada amb tu” –em retreu. “Una cosa és que donis la noticia de que ha desaparegut i l’altra és posar coses personals com ara la relació amb el noi marroquí, o que necessita medicació diària. D’aquestes coses –conclou- ningú n’ha de fer res.”

Li explico que és amb la millor voluntat, que vull ajudar. Ella segueix capficada: “Si us plau. Si doneu alguna noticia que sigui com anava vestida i si tenen alguna informació…” Hi ha un silenci. La dona trenca a plorar. M’encongeix l’ànima.

És normal. Van passant els dies i l’angoixa creix. “De pista no en tinc cap” –em diu. “Estic en contacte diari amb els mossos i tot els hi ho dic a ells, no als mitjans.”

Ho comprenc. No és cosa d’entorpir sinó d’ajudar.

Els Mossos també han reparat en aquest estira i arronsa amb els mitjans: D’una banda cerca que s’en parli de la desaparició (es cabdal per aconseguir participació i sensibilització de la població) però a l’hora no vol que transcendeixin detalls de la seva vida. “És molt complicat -li expliquen des la policia- els mitjans tenen llibertat per parlar-ne.”

Parlem sovint amb la mare de la Mònica, amb la confiança dels dies expressa els seus temors: “Si mai ha tingut un ‘arrebato’ d’aquest no hagués marxat sense documentació o sense cotxe. Això de no emportar-se res, la meva filla no ho fa. Aixó és una cosa que em punxa el pit… “ No diré el que em va dir a continuació.

Hi ha vegades que un periodista ha de deixar de costat la professió i posar-se del costat dels protagonistes de la noticia. I l’Elisabeth ho és sense buscar-ho.

No sempre és convenient ser el primer en dir les coses. De vegades, callar una estoneta, donar temps, pot ajudar a resoldre els problemes. I per això no diré el que ella creu que va passar aquell dimarts maleït… que dit sigui de pas, és el que pensen també tant els veïns com la Unitat d’Investigació del Mossos d’Esquadra a Terrassa que ja han manifestat que no creuen que es tracti d’una desaparició voluntària.

I si no ho és, de què estem parlant? D’un segrest?

En un mes no s’ha tingut cap mena de noticia, no s’ha demanat rescat…

Un assassinat?

Per respecte, “paso” paraula.

Podem fer-nos tres preguntes molt incòmodes:

  1. No és estrany que el company de pis vagi a denunciar la desaparició a la Policia avants de dir-li res a la mare de la Mònica?
  2. Si la Mònica no tornava a casa, no és més lògic que truques a les amigues o a la família, avants de la policia?
  3. Haurà provat l’anàlisi dels mòbils alguna mena d’assetjament com deien que els hi havia expressat avants de la seva misteriosa desaparició?

Mentre es resol el cas, l’Elisabeth cuida de les dues gossetes que eren inseparables de la Mònica, dos éssers que l’ajuden a mantenir viu el fil amb la seva filla desapareguda fa demà 30 dies.

Si tens qualsevol informació que pugui aclarir la seva desaparició contacta amb els Mossos d’Esquadraal telèfon d’emergències 112 o bé trucant a SOS Desaparicions, al 642650775

Author: Josep Guijarro Triadó

Periodista, escriptor i reporter de ràdio, premsa, premsa digital, i televisió.
Director del programa Enigmes i Misteris a RNE 4, col·laborador a ‘Channel nº4 de Cuatro’, Redactor en Cap de la revista ‘Más Allá’, Director de la revista ‘KARMA 7’, Micròfon d’Argent de la APEI RTV pel programa de Ràdio Terrassa Cadena Ser, ‘ El Vallés Hoy por Hoy’, Director de la revista ‘Rutas del Mundo’, col·laborador a ‘Los 32 rumbos’ de ‘La rosa de los vientos’, Director de PENTHOUSE, col·laborador del programa ‘Divendres’ de TV3, documentalista i productor de la serie “¿Extraterrestres?” a ‘Canal de Historia’, Director de la revista de viatges, arqueologia e història, ‘Planeta desconocido’.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.