Escollir entre l’atur o enviar armes a la guerra

Escollir entre l’atur o enviar armes a la guerra

Aquesta és la decisió que han hagut d’enfrontar els treballadors de Navantia a Cadis, que s’han mobilitzat a favor del contracte que asseguri els seus llocs de treball, encara que això impliqui la venda de material armamentístic a un país com Aràbia Saudita, i que es tem poden ésser utilitzats en la repressió contra la població civil del Iemen.

Els antropòlegs Angelina Kussy i Félix Talego Vázquez escrivien un magnífic anàlisi de la situació: ‘El chantaje del trabajo, el Carnaval de Cádiz y la banalidad del mal‘ on expliquen la centralitat del treball en el moment actual, i la incapacitat de concebre realitats diferents.

La manca de capacitat negociadora dels treballadors de Navantia acaba implicant una mobilització a favor dels interessos de l’empresa.

La situació, però, recorda lleugerament als treballadors de ‘East Kilbride‘, que a la dècada dels setanta van rebre motors per a reparar de la dictadura xilena de Augusto Pinochet. En aquella ocasió però, els treballadors van boicotejar els motors i van deixar-los sense reparar, tal com s’explica en el nou documental ‘Nae Pasaran‘ de Felipe Bustos.

¿Que ha canviat en els últims anys, doncs? ¿Com s’ha imposat un model de treball en el qual els treballadors no tenen capacitat d’influir en aquest tipus de decisions, ni tan sols amb el possible suport del govern?

Author: David Rodrigo Núñez

Deixa un comentari

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada