Resposta de la Taula d’aigua de Terrassa

Santi Aragonés, membre de la Taula d’aigua de Terrassa, respon a les declaracions fetes per part de Gustavo Vargas, Secretari General FITAG UGT d’Aqualia

El membre de la Taula d’aigua de Terrassa, Santi Aragonés, ha emès un comunicat tot desensant la seva part sobre les declaracions fetes per Gustavo Vargas a un mitjà de comunicació de Terrassa. A continuació pots llegir, on hi ha punts a favor i d’altres, més greus, en contra.

Que un sindicalista de la Comunitat d’Andalusia, com el senyor Gustavo Vargas, Secretari General de la Secció Sindical FITAG UGT Aqualia, faci unes declaracions defensant la gestió público-privada del servei l’aigua en un fòrum titulat “El agua, motor de empleo y sostenibilidad social’ organitzat per Publicaciones del Sur y UGT, no deixa de sorprendre. Més quan aquest fòrum comptava amb la col·laboració de l’Ayuntamiento de Chiclana, Chiclana Natural, Aqualia y Mancomunidad de Municipios de la Bahía de Cádiz. I encara més quan empreses com Agbar i Aqualia estan sent investigades en aquests darrers anys per casos de presumpta corrupció i acusades de suborns a alcaldes i funcionaris per aconseguir contractes fraudulents de concessió, com és el cas Pokemon.

La intervenció d’aquest sindicalista no ha estat una casualitat. Que les seves declaracions resultin “coincidents amb les tesis de Mina”, que defensi sense cap vergonya, utilitzant la demagògia de la por, les virtuts que, segons ell, comporta la perpetuació de la gestió de l’aigua ens mans privades, sinònim segons les seves paraules d’estabilitat i bones condicions laborals i que afirmi que els que apugen els preus de les tarifes són els Ajuntaments i no els empresaris de l’aigua, és un escàndol.

En el que sí li donem la raó és sobre el control i fiscalització que han d’exercir els Ajuntaments sobre la gestió del concessionari. També és cert, tal com ell afirma, que la titularitat del servei és per Llei dels Ajuntaments i, en conseqüència, són aquests qui han d’assumir la responsabilitat del servei en última instància davant la ciutadania. Durant més de 60 anys dels 75 de concessió, l’Ajuntament de Terrassa no va fiscalitzar la gestió de la concessionària. Era una relació basada en la confiança mútua, i l’augment de les tarifes que proposava Mina eren aprovades sistemàticament amb una mínima informació econòmica que presentava anualment la concessionària i sense cap auditoria externa a proposta de l’Interventor.

Quan l’Ajuntament en aquests últims tres anys ha volgut aplicar aquest dret de control i fiscalització sobre el servei i sobre la liquidació de la concessió, és quan a la concessionària Mina se li han vist les orelles del llop, deixant molt clar amb qui no val la pena seguir fent tractes. No reconeix la titularitat del servei de l’Ajuntament, posa tots els impediments possibles per no lliurar tota la informació requerida, i presenta contenciosos sobre qualsevol mesura que democràticament hagi pres el nostre Ajuntament sobre la gestió de l’aigua.

Aquest sindicalista defensava que s’havien de posar condicions al concessionari i fer-les complir, que era igual si la concessió fos pública o privada. Des de la Taula de l’Aigua creiem que és molt més fàcil gestionar el servei de forma directa, amb transparència, rendició de comptes i control ciutadà, que escriure un contracte de paper mullat que només s’aplicarà, tal com ha quedat demostrat, quan li interessi a la concessionària de torn i que pot seguir provocant conflictes d’interpretació.

Responent a les declaracions del senyor Gustavo Vargas sobre la inseguretat de les condicions laborals del personal subrogat, volem deixar molt clar que una subrogació de plantilla, com és el cas de la plantilla de Mina, obliga l’Ajuntament a fer-se càrrec de tot el personal adscrit a Terrassa, mantenint les condicions econòmiques i socials que tinguin pactades en Conveni. A més l’Ajuntament i els representants sindicals de la plantilla han acordat garantir els actuals contractes laborals perquè continuïn sent de caràcter indefinit, fet que va ser ratificat en el Ple per unanimitat de totes les forces polítiques representades.

En canvi, aquest senyor, aprofitant que tenia davant seu als màxims dirigents d’Aqualia, no va fer cap consideració, ni va mostrar cap suport o empatia a la lluita dels companys i companyes sindicalistes de la FeSP UGT d’Almeria on reclamen “ UGT Almería exige unas condiciones laborales dignas para la plantilla de Aqualia Bajo Andarax”, on denuncien a continuació “ La excesiva carga de trabajo y la presión están repercutiendo en la salud de los trabajadores”, o la precarietat dels treballs subrrogats o subcontractats a altres empreses: “Si las condiciones laborales para la plantilla son pésimas, aún más lo son para los cuatro trabajadores subrogados a los que no se les están respetando sus condiciones sociales y laborales”. Finalment denuncien que “la empresa aumenta sus beneficios a costa de incrementar la presión y el volumen de trabajo de la plantilla, algo que también repercute en el resto de servicios que se prestan”.

Sobren paraules per descriure la situació de risc actual de la plantilla d’Aqualia a Almeria , Bajo Andarax, quan asseguren que: En referencia a los riesgos psicosociales, desde la FeSP UGT Almería señalan que “debido a los altos niveles de presión laboral que padecen estos trabajadores cada vez son más habituales las bajas por depresión, estrés, daños psicosociales, e incluso, se ha dado algún caso de principio de infarto. Actualmente, se encuentran en baja dos personas por patologías no traumáticas”.

Resulta evident que es pot fer demagògia i explicar mentides presentant-les com a veritats, però per sort podem contrastar qualsevol notícia i demostrar que s’amaga darrera seu.

A Terrassa ja fa temps que no creiem en els venedors ambulants d’elixirs màgics, només venen fum tòxic. Mina per vendre el seu producte és capaç de pactar amb el diable. Tenim exemples similars de com a París es van apujar considerablement els sous d’alguns sindicalistes per afavorir els interessos de Suez i Veolia. Cal remarcar que a Terrassa i Comarca, l’UGT , CC.OO i CGT han donat suport incondicional al Pacte Social de l’Aigua, en defensa de la gestió pública i directa.

Author: Redacció de Terrassa

Redacció Terrassa Notícies
redaccio@terrassanoticies.com

Deixa un comentari